Des de les que esteu un any, fins a les que esteu quatre, cinc o set. Moltes de vosaltres heu entrat per la porta de la Joso cada dia durant molts anys. Moebius, Ottomo, Ibáñez… Recórrer dia rere dia el passadís il·lustrat per Sagar. Creuar el carrer i pujar a Còrsega (on tothom sap que estem els més guais… ehem!).
Estudiar a la Joso és una cosa diferent. És conèixer un munt de mutuals amb què compartir passions. Amigues i amics i amigues. Persones que hi seran sempre. Potser a partir d’ara ja no us veieu tant. Però hi seran.
Joso també és aprendre de gent a qui admires. És treure el màxim profit del temps que passes entre aquestes parets des d’on us escrivim.
D’altra banda, hi ha les rialles, el Lleida, l’Alsur, l’Antibiòtic. El Terror Molins, el Còmic Barcelona, el Primavera Sound. La nostra estimada Angouleme. Tot el que hem viscut, any rere any, volem que ho recordeu amb un somriure.
Esperem que us feu càrrec de la vostra valentia. La convicció que us va fer fer el pas i venir a la Joso per tenir el futur que sempre havíeu desitjat. Viure de dibuixar. Per què no? Recordeu que sou valents. Sou bones. Sou increïbles. Sou artistes. I que no cal rendir-se mai.
La Joso sense les seves alumnes no existiria. Sense vosaltres, vosaltres i vosaltres no seríem aquí.
És aquí.
Aquí teniu casa vostra.
I ara què? Ara toca volar. Volar com molt bé sabeu fer. Com molt bé heu après.
Amb això només volem donar-vos les gràcies. Gràcies. Merci. teixes.
Ens tornarem a veure. Sempre que vulgueu. Sempre que ho necessiteu. Sempre .
Des de l’staff de la Joso us desitgem el gran futur que us mereixeu. Sempre tindreu la nostra porta oberta.
