Mai no és un any més. Tampoc un any menys. Això no és un post qualsevol. És una carta damor.
El curs s’acaba i volem explicar-vos alguna cosa. Us trobarem a faltar molt. A volar! Al juny tot són presses. Preses de lliuraments. Projecte final. Entrevistes amb editorials. Sort, actitud, talent… Què sé jo. Presses. Fins que s’acaba de cop, sense previ avís. Ho sabíem, vam arribar cansades, no ens adonem. Però s’acaba. Arriba el final de juny i s’acaba.
